0. Introducció.
1. El contacte continuat amb la llengua estrangera.
1.1. Proposta de distribució horària de l'àrea.
1.2. Propostes d'increment horari.
2. L'ús de la llengua estrangera. Propostes organitzatives
per al treball en grups reduïts.
2.1. Implicació dels desdoblaments en l'horari
setmanal del mestre.
2.2. Propostes per compartir l'àrea entre els dos
especialistes en centres de dues línies.
2.3. Tipologia d'activitats per treballar en grup reduït.
2.4. Propostes de centres.
3. Un espai propi: l'aula de llengües estrangeres.
3.1. Els aparells.
3.2. Materials diversos.
4. Orientacions per a la introducció d'una llengua
estrangera abans del Cicle mitjà de Primària.
En una societat
cada vegada més multicultural, l'aprenentatge de llengües
estrangeres és una part important de la formació bàsica
de l'alumnat.
"Comprendre i expressar en llengües estrangeres missatges senzills
dintre d'un context" és un dels objectius que la Generalitat
de Catalunya estableix en el currículum de l'Educació Primària.
L'avançament de les llengües estrangeres al Cicle mitjà
de l'Educació Primària, amb la possibilitat d'introduir
una segona llengua estrangera al Cicle superior, són algunes de
les novetats més significatives del nou sistema educatiu.
Dins el context europeu, iniciar l'aprenentatge d'una llengua estrangera
als 8 anys de manera generalitzada representa alinear-se amb els països
que inclouen l'estudi d'altres llengües més precoçment.
Això permet fixar unes bases sòlides des del punt de vista
auditiu i fonètic, atesa la plasticitat perceptiva dels alumnes
de Cicle mitjà. A més, la manca d'inhibicions, la capacitat
comunicativa i l'interès per totes les formes d'expressió
fan que aquest aprenentatge sigui més espontani i inconscient.
Si bé és cert que en els darrers anys s'han fet notables
avenços en la metodologia i la didàctica de la llengua estrangera
pels esforços que han efectuat els mestres en la seva formació
i en la renovació de la seva pràctica, encara queda camí
a fer en la millora qualitativa de l'ensenyament de la llengua estrangera
a l'escola.
Avui dia, sabem que dues de les condicions necessàries per a l'aprenentatge
de llengües són, d'una banda, el contacte continuat amb la
llengua que es vol aprendre i, de l'altra, l'ús d'aquesta llengua
en situacions significatives.
Això té, evidentment, implicacions metodològiques
(el mestre parla sempre en la llengua estrangera, es redueixen les activitats
de pràctica mecànica a favor de les contextualitzades...),
però també té implicacions en els aspectes d'organització
escolar de l'àrea.
Potser un dels aspectes menys desenvolupats són els de caire organitzatiu,
que, de fet, no afecten exclusivament el mestre especialista sinó
tot l'equip. Per tal de portar a terme un pla de millora de l'àrea
de llengües estrangeres cal analitzar-ne també l'organització
(horaris, rendibilització del/s especialistes, possiblitat de reducció
de grups, espai i materials disponibles).
Les premisses esmentades (freqüència i regularitat de l'input
i plantejament d'activitats significatives) tenen unes repercussions en
l'organització de l'àrea i, per tant, del centre: si es
vol mantenir un contacte continuat amb la llengua estrangera, s'ha de
vetllar per la regularitat de les sessions al llarg dels quatre cursos;
realitzar activitats on els alumnes puguin intervenir amb freqüència
requereix un nombre limitat d'alumnes; associar espai-llengua i poder
disposar dels materials i aparells amb facilitat crea la necessitat d'organitzar
una aula de llengües estrangeres.
Aquest document pretén ser un element d'ajut i reflexió
per als centres que es plantegin una millora qualitativa de l'ensenyament
de les llengües estrangeres i, alhora, dóna suggeriments sobre
els punts següents:
• Propostes
organitzatives: relatives a l'agrupament dels alumnes, de manera que puguin
treballar el màxim de temps en grups reduïts. Implicacions
horàries dels especialistes i tipologia d'activitats.
• Models d'organització d'una aula de llengües estrangeres:
proposta d'aparells i recursos materials.
• Orientacions per a la introducció de la primera llengua
estrangera abans del Cicle mitjà: consideracions prèvies
a iniciar el projecte, aspectes legals, organització i metodologia.
• Orientacions per a la introducció de la segona llengua estrangera
al Cicle superior: consideracions organitzatives i metodològiques;
proposta horària.
El còmput d'hores de llengua estrangera a l'Educació Primària és determinat pel Decret 95/1992, que estableix un total de 175h al Cicle mitjà i de 175h. al Cicle superior.
Cada centre pot organitzar les sessions setmanals de manera diferent. Es presenten, a continuació, els tres models més freqüents amb els avantatges i els inconvenients de cadascun d'ells:
Propostes de distribució horària setmanal | |||
A | B | C | |
Cicle Mitjà |
Durant tot el cicle 3 sessions: 1h / 45min./ 45min. | Durant
tot el cicle 2 sessions: 1h. / 1h.30min. | Un
nivell del cicle 2 sessions: 1h. /1h. L'altre nivell 3 sessions: 1h. / 1h. /1h. |
Cicle Superior | Durant
tot el cicle 3 sessions: 1h / 45min./ 45min. | Durant
tot el cicle 2 sessions: 1h. / 1h.30min. | Un
nivell del cicle 2 sessions: 1h. /1h. L'altre nivell 3 sessions: 1h. / 1h. /1h. |
Avantgatges | Freqüència
de les session adequada. Durada de les session equilibrada. | Permet fer activitats de llarga durada. | . |
Inconvenients | . | Disminució
de la freqüència. Durada de les session desequilibrada. | Freqüència de les session descompensada per nivells. |
D'aquesta anàlisi es desprèn que la proposta més equilibrada és l'opció A, ja que durant els dos cicles els alumnes fan el mateix nombre de sessions (3), amb una durada equilibrada (prop d'una hora) i, per tant, el contacte amb la llengua té una freqüència adequada.
Els cicles
mitjà i superior disposen de 140 hores de lliure disposició
que cada centre pot dedicar a reforçar les àrees que consideri
més adients respecte a les necessitats dels alumnes.
El nombre d'hores de contacte amb la nova llengua influeix decisivament
en el seu aprenentatge, per tant, els centres que vulguin impulsar l'aprenentatge
de la LE també poden disposar d'una part d'aquestes hores per incrementar-ne
la freqüència de contacte.
Aquest increment es pot concretar en un augment d'una sessió setmanal
en ambdós cicles o en un de sol. Aquesta sessió es pot dedicar
a donar continuïtat al treball de classe o bé a organitzar-la
al voltant de propostes d'expressió oral.
En aquest darrer cas, es pot efectuar una opció diferent per a
aquesta oferta suplementària. Es tractaria de fer una proposta
amb un resultat final que requerís un seguit d'activitats intermèdies
per aconseguir-ho.
Els centres que, per la seva organització, ofereixin tallers als
cicles poden incorporar un taller trimestral de llengua estrangera seguint
les propostes esmentades. Això suposarà l'increment horari
per als alumnes en un sol trimestre.
Proposta | Tasca final |
Teatre | Representació d'una petita obra/esquetx per als companys, pares... |
Vídeo | Edició d'un programa de televisió (anuncis, entrevistes, temps, doblatge, etc,). |
Ràdio | Enregistrament d'un programa de ràdio. |
Música | Festival de la cançó (populars, modernes, inventades). |
Propostes organitzatives per al treball en grups reduïts
Escoltar,
parlar, llegir i escriure en la llengua estrangera són les quatre
habilitats que els alumnes han de desenvolupar. Actualment sabem que aquestes
quatre habilitats s'adquireixen usant la llengua dins de contextos diferents
i que, a més, estan interrelacionades entre si, de manera que les
unes reforcen les altres. El que interessa és que l'aprenent pugui
comunicar-se en llengua estrangera en unes situacions determinades.
El desenvolupament de les destreses orals centraran una bona part dels
esforços de mestres i alumnes. 1 és en aquest punt on es
posa de manifest la necessitat de treballar el màxim de temps possible
amb un nombre d'alumnes suficientment reduït que en faciliti la intervenció
oral freqüent. Això, a la pràctica, equival a rendibilitzar
les sessions ja que, malgrat tenir el mateix nombre d'hores, els alumnes
disposen de més oportunitats d'intervenció, i el mestre
de donar-los feed-back. En efecte, no cal oblidar que la font més
important i real d'input és el mestre. E1 seu paper com a model
de llengua i dinamitzador de situacions comunicatives a l'aula és
fonamental. El mestre parla i es fa entendre en la Ilengua estrangera
i ajuda els alumnes a utilitzar-la.
Partir grups té implicacions en l'horari del mestre d'idioma, que
haurà de dedicar més temps al mateix grup, però també
reverteix en altres àrees, que també tindran sessions desdoblades:
el centre haurà de buscar l'organització més adient.
El petit grup facilita, d'una banda, l'adaptació per part del mestre
als diferents nivells i ritmes de treball i d'aprenentatge dels alumnes
i, per l'altra, la cooperació i la interacció en LE entre
ells.
Tot seguit es presenten el còmput d'hores de dedicació de
l'especialista de LE per a centres d'una o dues limes, com també
propostes de repartiment de la responsabilitat de l'àrea entre
els dos especialistes en el cas dels de dues línies. Finalment,
s'apunten algunes activitats adients per fer en grup reduït.
2.1. Implicació dels desdoblaments en l'horari setmanal del mestre
A continuació es presenta el que implica per a l'horari de l'especialista de llengua estrangera, per a centres d'una o dues línies, la partició de grups en una sessió -els alumnes fan dues sessions en gran grup i una en mig grup (quadre 1)- o en dues -els alumnes fan una sessió en gran grup i dues en grup partit (quadre 2).
|
|
Es
parteix del model A, en què es fan tres sessions setmanals al llarg
dels quatre cursos: una sessió d'una hora i dues de 45 minuts.
En aquestes taules es pot comprovar que és possible fer desdoblaments
en una o dues sessions setmanals tant als centres d'una línia com
de dues. En aquest darrer cas, cal comptar amb els dos especialistes de
l'àrea.
Els
centres de dues limes disposen de dos especialistes de llengua estrangera.
Entre tots dos poden cobrir perfectament les hores de l'àrea comptant
una o dues sessions desdoblades.
A continuació es presenten dues propostes diferents en què
es tenen en compte les hores de dedicació dels especialistes, corn
també els avantatges de cadascuna d'elles.
Aquesta proposta no té un avantatge clar per a l'àrea, ja
que els especialistes han de compartir l'especialitat amb alguna altra
responsabilitat (tutoria, àrea).
|
|
En
aquesta proposta un dels especialistes es dedica exclusivament a l'àrea
i no té tutoria. L'especialista de reforç impartiria totes
les hores de llengua estrangera d'un grup-classe en el cas que es desdobli
una sessió, i totes les hores de llengua estrangera de dos grups,
en el cas de desdoblar dues sessions.
Aquesta opció té una sèrie d'avantatges, com ara:
o L'especialista
sense tutoria portaria el pes de l'àrea, pel que fa a la programació,
la responsabilitat d'activitats relacionades amb la llengua estrangera
(projectes europeus, correspondència, sortides...) i el condicionament
i el manteniment de Paula i els materials.
o Ajuda a la identificació de l'especialista amb la llengua estrangera
per part dels alumnes.
o La dedicació horària de l'especialista de reforç
a l'àrea és mínima, per la qual cosa pot dedicar
mes hores a la seva tutoria.
Per organitzar l'horari de l'especialista de reforç cal tenir
en compte aquestes consideracions:
o Que dediqui el màxim d'hores al curs del qual és tutor.
o Que concentri la seva intervenció en un nivell.
o Que es valori la conveniència de fer la llengua estrangera
del seu grup.
Totes les activitats de producció oral, que en gran grup són difícils de gestionar, són les que interessa programar per treballar en grups reduïts, pera també poden ser vàlides les activitats que requereixin moviment o treball per grups. Com que normalment es pot disposar d'una sessió, o com a màxim dues, en grup reduït, cal tenir força cura en la selecció de les activitats a realitzar per treure'n el màxim rendiment. Tot seguit se'n presenten algunes a partir de recursos adients per a aquestes edats.
Els contes
No cal esmentar
aquí tots els avantatges que mostren els contes com a recurs didàctic
ideal per a la classe de llengua en aquestes edats, però pot ser
adient repassar quines activitats entorn de l'explicació d'un conte
convé fer en petit grup.
Un cop s'han realitzat les activitats abans i durant la narració,
l'audició mateixa del conte i la verificació de la comprensió
en gran grup, es deixaran les activitats que promoguin la participació
oral per a la sessió en grup reduït, per exemple:
o Nova
audició de la història amb repetició de les frases
o els diàlegs més significatius.
o Explicar una seqüència del conte a partir de dibuixos.
o Refer els diàlegs a partir de personatges reals o titelles.
o Dramatització.
o Muntatge audiovisual a partir de dibuixos i enregistrament.
o Gravació de la dramatització en video.
o Elaboració d'un llibre individual o de grup a partir de la
història.
o A partir dels personatges del conte, pensar una entrevista i enregistrar-la.
Les cançons
i els petits poemes
La situació de grup reduït és ideal per comprovar si
tothom coneix les cançons i els petits poemes treballats a classe,
ja que en gran grup això és difícil d'esbrinar. Per
això, és bo d'aprofitar el començament o l'acabament
de les sessions de grup reduït per cantar o recitar cançons
o petits poemes que s'han après. Pot esdevenir una rutina per iniciar
o cloure les sessions: cada dia se'n repassa un de diferent. Es pot fer
en petits grups o, fins i tot, individualment.
Els jocs
Una de les característiques més notables dels jocs és
que possibiliten una gran participació dels alumnes; són
activitats ideals per al treball per parelles i en grups, de manera que
augmenti el temps de producció dels alumnes. La predictibilitat
dels jocs faciliten a l'alumne l'anticipació del que passarà
i del llenguatge que s'emprarà. La repetició de les estructures
i del vocabulari que el joc demana es fa contextualitzadament, ja que
això és implícit en les seves mateixes regles. Repetir
un joc una vegada i una altra agrada als nens i, al mateix temps, els
proporciona l'oportunitat de practicar les habilitats implícites,
incloses les lingüístiques. A més, no s'han d'oblidar
les rutines lingüístiques associades al joc (et toca a tu,
pares, tira...).
Alguns tipus de jocs poden ser:
o Jocs
d'animació.
o Jocs d'endevinació.
o Jocs de memòria.
o Jocs de cartes.
o Jocs de taula.
o Jocs de comunicació.
o Jocs de moviment
Les dramatitzacions
Les dramatitzacions permeten practicar la nova llengua en situacions diversificades
i d'una manera lúdica. En qualsevol dramatització hi ha
un escenari que serveix de context per a la comprensió de la situació,
i la comunicació verbal es veu reforçada pel gest, l'entonació,
etc. Es poden dramatitzar les situacions més variades, des de les
més quotidianes, com ara anar a comprar o al metge, fins a les
més imaginatives, sorgides de relats fantàstics o de contes.
També es poden fer imitacions de programes de ràdio i televisió.
Les sessions de grup reduït permeten tant preparar esquetxos curts
com una obra de teatre més ambiciosa. Els alumnes poden repetir
els diàlegs i escenificar la situació còmodament
i el mestre pot estar per ells amb tranquil·litat. Si el que s'ha
preparat s'ha de presentar, es pot fer en una sessió de gran grup
on, alternativament, els alumnes facin d'actors i espectadors.
CEIP Doctor Alberich i Casas de Reus
Ateses les
circumstàncies de l'escola -som escola d'atenció educativa
preferent, quasi el 90% dels alumnes són castellanoparlants, fem
immersió i comencem a fer Llengua castellana a Cicle inicial- vam
creure que el millor i més convenient a l'hora de començar
l'anglès a Cicle mitjà era de fer grups flexibles heterogenis
(dos grups per classe per estricte ordre alfabètic) totes les hores
a 3r i a 4t. Totes les sessions són partides, tret d'algunes sessions
esporàdiques que interessa treballar en grup-classe. A 5è
fem dues sessions amb tot el grupclasse i una amb mig grup, i a sisè
fem tres sessions amb tot el grup-classe i una amb mig grup. A Cicle superior
aprofitem la sessió de mig grup per fer activitats orals, jocs
de rol per parelles o petits grups, TPR o treball per racons.
El fet de treballar amb mitja classe és important perquè
als dels primers cursos els crea expectatives i, als de Cicle superior,
seguretat d'haver millorat el seu nivell d'anglès. Alhora, permet
i facilita treballar la diversitat tant pel nombre d'alumnes com per la
proximitat dels diferents materials.
Una darrera, pera no menys important, observació a fer és
que el bon funcionament dels grups heterogenis ens ha fet replantejar
de tornar a fer grups homogenis. Creiem que és bo per als alumnes
amb menys aptituds per a l'anglès tenir entre els seus companys
bons models que els ajudin en alguns aspectes i comprovar que en altres
aspectes ells també poden ser models o ajudants dels considerats
bons alumnes.
CEIP Emili
Carles Tolrà de Castellar del Vallès
El CEIP Emili Carles Tolrà és un centre públic d'una
sola línia, situat al Vallès Occidental, molt a prop de
Sabadell. Disposa d'una aula de Ilengua estrangera.
L'alumnat prové bàsicament del mateix barri de l'escola
i té majoritàriament com a primera Ilengua el castellà.
L'equip de mestres ha considerat que per donar més qualitat a l'aprenentatge
de la Ilengua estrangera calia treballar el màxim de temps possible
en grups reduïts. Aixó s'ha plantejat globalment dins l'àrea
de Ilengües i, per tant, els desdoblaments es comparteixen amb català
o castellà.
Sessions | Hores alumnes | Hores mestre | |
Cicle mitjà | Dues sessions setmanals conjuntes de 45 min. i 1 sessió d'1h.amb mig grup. | 2h. 30min. setmanals | 7h. setmanals |
Cicle superior | Una sessió setmanal conjunta d'1h. i dues sessions de 45min. amb mig grup. | 2h. 30min. setmanals | 8h. setmanals |
Durant els
darrers anys, els centres de primària han tingut la possibilitat
de recuperar antigues aules per a ús comú. Aquests nous
espais s'han destinat, d'acord amb les prioritats dels centres, a aules
de música, audiovisuals, aula de llengües estrangeres, etc.
Les prioritats per disposar d'aquests espais són fruit de les reflexions
fetes a partir de les necessitats del centre, dels alumnes, de la tradició
pedagògica, de les mancances de les diferents àrees, etcètera.
Disposar d'una aula de llengües estrangeres en un centre implica
tot un seguit d'avantatges, dels quals es poden destacar els següents:
o La ubicació
permanent dels aparells audiovisuals destinats a l'aprenentatge de la
llengua estrangera: casset, televisió, vídeo, laboratori
d'idiomes, retroprojector, ordinadors, etc.
o La ubicació permanent de material de suport: pòsters,
jocs, cintes d'àudio, cintes de vídeo, etc.
o La facilitat d'accés a tot el material tant per part del mestre/a
com dels alumnes.
o L'ambientació exclusiva en la llengua d'aprenentatge (Ilengües
d'aprenentatge en el cas que l'escola n'ofereixi dues) que faciliti
l'associació espai-llengua per part dels alumnes.
o L'organització del mobiliari de manera flexible.
o La possibilitat d'organitzar activitats diverses simultàniament.
La disposició física de Paula hauria de permetre:
o Un control
fàcil per part del mestre.
o Contacte visual entre els alumnes i entre aquests i el mestre.
o Poder realitzar diferents tipus d'agrupaments d'alumnes amb els mínims
canvis possibles.
o Facilitar la llibertat de moviments.
o Aconseguir un ambient agradable.
El casset i els laboratoris d'idiomes Si es té en compte que el contacte amb la llengua escrita es fa a partir de recursos diversos amb la llengua oral, també cal diversificar i es pot aprofitar 1'ús del casset i dels laboratoris per treballar tant la comprensió com la producció oral.
Del casset
se'n poden dir poques coses noves pel que fa a la seva utilitat, ja que
s'ha convertit en l'apèndix de tot mestre de llengües estrangeres.
També es poden utilitzar els walkmans per al treball individual
de comprensió oral.
Pel que fa els laboratoris d'idiomes, el més útil per a
l'Educació Primària és aquell que permet fer un treball
autònom en petit grup a partir d'una proposta. El tipus d'aparell
més recomanable és el que consta d'una doble pletina, connexió
per a sis auriculars, un micròfon per als alumnes i un auricular
amb micròfon per al professor.
Dels laboratoris d'idiomes se'n poden destacar dues funcions: d'una banda
permet que l'alumne treballi les destreses receptives d'escoltar i comprendre
i, d'una altra, que desenvolupi estratègies d'expressió
oral. Aquesta darrera funció és especialment remarcable,
ja que la producció oral és de
vegades difícil d'organitzar a l'aula. El laboratori permet escoltar
però també gravar per tornar-se a escoltar, individualment
o en grup. Possibilita tant el treball de repetició com un treball
més creatiu i comunicatiu (cançons, enquestes, programes
de ràdio, etc.). La seva manipulació és prou senzilla
perquè els mateixos alumnes se n'encarreguin.
Les activitats que es proposin en què s'utilitzen aquests aparells hauran de respondre als objectius següents:
o Acostumar
als alumnes que sentin i que entenguin la llengua d'aprenentatge com
la parlen als països d'origen i amb les diferents variants.
o Escoltar globalment o selectivament per entendre missatges orals.
o Desenvolupar estratègies que ajudin a la comprensió.
o Desenvolupar la capacitat d'expressió oral.
o Gaudir del fet de comprendre i parlar una nova llengua.
El retroprojector
En molts dels casos és el gran oblidat dels centres educatius,
ja que conceptualment se l'associa com a eina per a la presentació
i l'explotació de documents en conferències o en comunicacions
en públic.
Dins l'aula de llengües estrangeres, però, pot oferir moltes possibilitats:
o Estalviar
temps tant al mestre com a l'alumne. La imatge que es projecta serveix
per a tothom i no cal fer-ne còpies individuals.
o Ajudar a centrar l'atenció en un punt comú.
o Ajudar a la construcció d'històries en col-laboració.
o Fer hipòtesis sobre objectes o personatges d'un conte.
o Presentar objectes, personatges o situacions a partir d'una imatge
única.
L'ordinador multimèdia
En el nou sistema educatiu la tecnologia de la informació ja no
és una assignatura en si mateixa, sinó que esdevé
un recurs d'aprenentatge que cal utilitzar en les diverses àrees
curriculars. Per aquest motiu, l'ordinador multimèdia hauria de
ser una eina de treball més dins d'una aula de llengües estrangeres.
L'ordinador
permet accedir a la informació, però també és
un recurs per a la presentació i la comunicació de la informació.
És la finestra oberta al món que permet connectar-se amb
l'exterior i possibilita l'intercanvi de materials, idees i opinions dels
alumnes amb grups d'alumnes d'altres cultures o de la cultura pròpia.
El treball amb l'ordinador a l'aula facilita diferents tipus d'interacció;
cal, doncs, preparar activitats que permetin el treball individual, de
parella i de grup. Com amb la resta de recursos tecnològics, el
treball amb l'ordinador afavoreix el treball espontani en grup i permet
integrar a l'aula tasques d'aprenentatge que tradicionalment han tingut
un caire individualitzat i deslligat de l'entorn de l'aula, com ara l'exercitació
de l'escriptura i la cerca d'informació.
L'accés a Internet posa a l'abast de tots els centres la possibilitat d'intercanviar material de producció pròpia amb altres escoles, i de participar en projectes conjunts utilitzant-hi la llengua estrangera cam a vehicle de comunicació.
El vídeo
"El llenguatge de la imatge és un llenguatge que vehicula
la nostra cultura, la nostra visió del món, de l'home i
de la dona. Proporciona valors que esdevenen referències bàsiques
de la realitat per als receptors."
La combinació de so i imatge fa que el vídeo presenti les
situacions comunicatives contextualitzades, reals i completes. Els protagonistes
que apareixen en una cinta de vídeo es mouen, parlen i estan situats
en un escenari que pot aportar informació específica que
faciliti la comprensió.
Els alumnes estan familiaritzats amb aquest mitjà, però
ho estan d'una manera passiva cam a receptors -veuen pel-lícules
normalment en estones d'esbarjo-, tanmateix el paper del vídeo
a la classe de llengües estrangeres ha de ser diferent del que s'ha
esmentat anteriorment. Els alumnes han d'acostumar-se a tenir una actitud
activa davant d'una cinta de vídeo. El mestre haurà de desvetllar
i generar activitats on es produeixi interacció. Cal definir clarament
les tasques que es vol que els alumnes facin per tal que visualitzin el
vídeo d'una manera activa. Les activitats han d'adaptar-se en funció
del nivell de llengua estrangera dels alumnes que podran utilitzar la
seva llengua per expressar algunes de les demandes formulades sempre que
no puguin fer-ho en llengua estrangera. El professor no ha d'oblidar,
però, que l'objectiu de la utilització del vídeo
no és només el treball de les destreses de comprensió;
ha d'utilitzar també estratègies que promoguin 1'ús
oral de la llengua.
Aquests poden
ser alguns exemples de les tasques per al treball a partir de qualsevol
vídeo. Abans de començar les activitats se seleccionarà
la part del vídeo que es vulgui treballar i s'explicarà
als alumnes la tasca.
Propostes de treball
Mitja pantalla:
Tapar mitja pantalla del monitor.
Mirar la secció del vídeo i dir als alumnes que facin hipòtesis
sobre allò que no s'ha
pogut veure: personatges, objectes, etc.
Comentar en grup sobre el que ha quedat amagat.
Tornar a veure la secció del vídeo amb la pantalla sencera.
Comprovar les hipòtesis.
Vídeo mut:
Mirar la secció del vídeo sense so.
Demanar als alumnes que reprodueixin els diàlegs.
Tornar a veure la secció del vídeo, aquesta vegada amb so.
Comparar els diàlegs reals amb els inventats pets alumnes.
Començant pel final
Passar les escenes seleccionades a l'inrevés i d'una manera ràpida.
En grups, intentar reconstruir l'ordre natural de les accions.
Tornar a veure les escenes, aquesta vegada amb l'ordre natural.
I després
que?
Veure la secció.
Fer hipòtesis sobre què passarà després del
que ha estat seleccionat.
Veure les escenes seleccionades i les posteriors.
Només veu
Enregistrar la secció del vídeo que es vulgui treballar
en una cinta d'àudio.
Escoltar l'enregistrament i treballar sobre l'escenari que suggereix el
que s'escolta.
Fer hipòtesis sobre els personatges: sexe, edat, professió
Veure la secció del vídeo seleccionada i comentar-la. Comprovar
les hipòtesis.
Fem d'actors
Presentar els personatges que apareixen en la secció.
Identificar cada alumne amb un dels personatges.
Veure la secció seleccionada i posar un interès especial
en els diàlegs.
Demanar als alumnes que s'aprenguin la part del diàleg del personatge
que els ha
estat assignat.
Escenificar les escenes.
Tornar a veure la secció seleccionada.
Fem doblatge
Veure la secció sense so.
Pensar i escriure els diàlegs.
Enregistrar els diàlegs en una cinta d'àudio.
Ajustar la gravació àudio amb les imatges del vídeo.
Comentar el muntatge i contrastar-lo amb la versió original.
Ens toca a nosaltres
No s'ha d'oblidar que els enregistraments amb una càmera de vídeo
poden ser molt
útils. Els alumnes poden veure's, escoltar-se, crear l'escenari,
etc. Els
enregistraments també poden ser una eina d'avaluació.
Els imatgers
Cartells, pòsters, murals, retalls de revistes, diapositives, transparències,
objectes reals i fotografies constitueixen un gran recurs a Paula de llengües
estrangeres. Es pot dir que l'aportació pedagògica d'aquests
recursos és important per tres motius:
1. Les
imatges ajuden a retenir el vocabulari.
2. Els estímuls visuals poden ajudar l'alumne a transferir significat
a allò que està veient.
3. El llenguatge pictòric, les representacions simbòliques,
les fotos i els dibuixos constitueixen un món molt expressiu.
La biblioteca
Hauria de constituir dins Paula un espai on trobar llibres de lectures
adaptades, revistes infantils en llengua estrangera, diccionaris (elaborats
a classe, il·lustrats i de traducció), lectures diverses
(poemes, endevinalles...), biblioteca sonora (lectures acompanyades de
cintes d'àudio) i llibres de confecció pròpia.
Cintes àudio/vídeo
i CD-ROM
L'aula hauria de disposar d'un lloc específic per guardar les cintes
àudio amb activitats enregistrades i amb propostes a fer, cintes
d'àudio verges, cintes de vídeo comercial i també
verges, CD ROM amb jocs, contes interactius, monografies, etcètera.
Material
fungible
És important poder disposar d'un mínim de material fungible
necessari, com ara tisores, fulls blancs i de colors, retoladors de colors
i de diferent gruix, cartolines, llapis de colors, etc. Aquest petit estoc
de material facilitarà poder proposar activitats de manipulació.
Jocs i altres
materials manipulables
L'aula hauria de tenir un espai definit on guardar els jocs i altres materials
per manipular.
Els jocs podrien ser jocs de taula, com ara dòminos, bingos, jocs
amb tauler, memòries, cartes, etcètera.
Per material manipulable es pot entendre aquell material complementari,
com ara disfresses i maquillatge per a activitats de representació,
i també titelles de mà, de dits, etc.
El mobiliari
El mobiliari de Paula de llengua estrangera hauria de respondre a un objectiu
bàsic: facilitar la mobilitat. L'aula hauria d'afavorir diferents
agrupaments dels alumnes i permetre el treball tant individual com el
de petit i gran grup.
Prestatgeries, armaris, pissarres (clàssica o magnètica),
moble per al monitor de TV i el magnetoscopi, taula per a l'ordinador
i els laboratoris, suports per als auriculars, sistemes d'arxivament per
a l'imatger, etc.
Material
de l'àrea per al mestre
Disposar d'una aula de llengües estrangeres ajuda que tot el material
de l'àrea pugui concentrar-se en un mateix espai i no es dispersi.
Dins de Paula s'hauria de reservar un espai per al mestre on es pogués guardar tot el material didàctic.
Material
de funcionament de classe
Com ja s'ha esmentat al començament, Paula de llengües estrangeres
ha d'afavorir la identificació de l'espai i la llengua per part
dels alumnes. L'ambientació de Paula és, doncs, molt important.
Un calendari de classe (data i temps), un rellotge, un mapa del món,
referents lingüístics (expressions d'ús quotidià),
els treballs mateixos dels alumnes, etc., poden constituir el que s'anomena
material de funcionament de classe.
Una vegada
les escoles hagin adoptat mesures per a la millora de l'ensenyament-aprenentatge
de la llengua estrangera en el tram obligatori (treball en grups reduïts,
augment horari, regularitat en la freqüència de les sessions,...)
i vulguin continuar impulsant aquest aprenentatge, poden reflexionar sobre
la possibilitat d'avançar-lo, ja que la flexibilitat del sistema
així ho permet.
Socialment es percep la introducció de la llengua estrangera en
edats molt primerenques (4, 5, 6 anys) com a factor de qualitat per al
centre i d'ajut per a l'aprenentatge de l'alumne. Ara bé, no disposem
de treballs que certifiquin únicament la variable edat molt precoç
com a garantia d'un més alt grau d'aprenentatge de la llengua estrangera,
si no és en una situació d'immersió. Una de les constatacions
més evidents de totes les recerques en aprenentatge de llengües
és que l'eficàcia augmenta quan els alumnes estan sotmesos
a un nombre considerable d'hores d'exposició a la llengua meta
(Muñoz i Nussbaum, 1997).
Això vol dir que pel sol fet d'avançar la introducció
de la nova llengua no se'n garanteix un millor domini en acabar l'Educació
Primària. Per tal que aquest aprenentatge es faci en unes condicions
el més profitoses possibles, el centre haurà de vetllar
perquè es donin una sèrie de condicions, com ara:
o Un temps
suficient de dedicació (mínim d'1 h 30 min setmanals).
o Una freqüència equilibrada (dues sessions de 45 min o
tres de 30 min).
o Un aprofitament total d'aquest temps (l'activitat de Paula es vehicula
en llengua estrangera).
o Un tractament de la llengua que en potencia l'ús i la comunicació.
o Una seqüenciació de continguts que n'asseguri la progressió.o
Un bon model de llengua per part del mestre.
Aquests canvis comporten una decisió molt important per al centre que demana discussió, consens i compromís, per tal que la seva aplicació sigui coherent i eficaç en l'àmbit de les llengües i també de les altres àrees.
Discussió
Al si del claustre s'ha de generar un debat sobre la conveniència
d'aquesta proposta, atenent d'una banda l'anàlisi de la situació
lingüística de l'alumnat i de l'altra la justificació
didàctica.
Consens
Després del debat en el claustre de professors, la proposta ha
de ser aprovada pel Consell Escolar.
Compromís
El centre s'ha de comprometre a donar continuïtat a l'experiència
i a avaluar-ne els resultats per realitzar els ajustaments necessaris.
Aplicació
coherent i eficaç
Per a l'eficàcia i coherència del projecte, s'haurà
de vetllar perquè el tractament de les llengües tingui un
enfocament didàctic comú, perquè hi hagi una distribució
horària racional, una seqüenciació adequada de continguts
que asseguri la progressió i es disposi del professorat necessari
per dur-ho a terme.
Aspectes legals
Per tal de dur a terme el projecte esmentat cal conèixer els aspectes legals següents, que queden recollits cada any al "Full de disposicions de començament de curs":
o Atès
que els objectius terminals de l'àrea de llengües
estrangeres no canvien, no es considera una modificació del currículum.
o Cal analitzar els resultats de l'avaluació interna de l'àrea
de llengua. En cas que no sigui prou satisfactòria, cal dedicar
les hores de lliure disposició a aquesta àrea.
o Cal l'aprovació del Consell Escolar.
o Cal informar-ne l'Administració.
o Cal reflectir-ho en el Projecte Lingüístic dins del Projecte
Educatiu i justificar didàcticament aquesta decisió.
o En el Projecte Curricular es concretarà la didàctica
que cal emprar i també s'hi establiran els objectius del cicle
i se'n seqüenciaran els continguts.
o Revisar el 2n nivell de concreció del Cicle mitjà i
superior.
o Ha de quedar reflectit en la programació i en la memòria
del Centre.
o Cal dedicar-hi un mínim de 1 h 30 min setmanalment en dues
sessions.
o Les hores que es dediquin a llengua estrangera al Cicle inicial són
part de les de lliure disposició.
Perfil del mestre
L'alumnat
d'Educació Infantil i Cicle inicial té una gran facilitat
per imitar i adquirir nous sons, estructures etc., per tant, el model
lingüístic del mestre serà un aspecte important. S'ha
de tenir en compte que l'especialista de llengua estrangera serà
el referent lingüístic per a l'alumnat dels cicles esmentats
i la font d'input més important.
El mestre ha de conèixer els aspectes rellevants del cicle on haurà
de treballar, tant pel que fa a la dinàmica i capacitats dels alumnes
com a l'organització i el funcionament del professorat d'aquest
cicle.
També ha de coordinar-se estretament amb la resta de professors,
ja que la llengua estrangera no ha de ser un aspecte deslligat de les
altres àrees del currículum. Això implica que el
mestre ha de disposar de coneixements Teòrics i materials pràctics
que facilitin i garanteixin en tot moment la comunicació i l'eficàcia
de les interaccions vehiculades mitjançant la llengua estrangera.
Ha de ser una persona amb estabilitat al centre per poder assegurar la
continuïtat del projecte.
Tipus d'organització
De l'alumnat:
cal que el centre estudiï diferents possibilitats d'agrupaments que
facilitin alhora la comunicació i la interrelació dels alumnes.
És per Això que el nombre d'alumnes del grupclasse hauria
de ser raonablement reduït (preferiblement la meitat del grup).
Del temps: les sessions, si tenim en compte les característiques
dels alumnes d'aquestes edats, haurien de ser freqüents i de curta
durada (tres de 30 min o dues de 45 min). D'aquesta manera l'aprenentatge
és més efectiu, ja que les sessions ni queden massa espaiades
ni comporten un cansament per a l'alumnat.
De l'espai: sempre que el centre disposi d'espai suficient, seria
convenient destinar una aula per fer-hi les sessions de llengua estrangera.
Orientacions didàctiques
La metodologia
emprada per a l'ensenyamentaprenentatge de les llengües estrangeres
en aquestes edats primerenques no ha de diferir de la didàctica
de l'Educació Infantil i del Cicle inicial. En termes generals,
hauria de reunir les característiques següents:
o Que afavoreixi una dinàmica de comunicació a Paula en
llengua estrangera utilitzant tota mena de recursos extralingüístics.
o Que afavoreixi una intensa activitat de l'infant. La manipulació
i l'experimentació ban de ser presents a la classe d'idioma.
o Que recolzi en la funcionalitat dels aprenentatges. La llengua no
és una finalitat sinó un vehicle per jugar, cantar, divertir-se,
expressar desitjos, necessitats...
o Que tingui en compte el vessant afectiu de l'alumne. Si el nen estableix
una bona relació afectiva amb l'ensenyant, en les seves expressions
a Paula manifestarà una intencionalitat de parlar com ell, sobretot
quan el mestre s'hi adreça personalment.o
Que les activitats que es duguin a terme siguin significatives per a
l'infant. De fet, les seves primeres produccions estaran més
lligades al context pragmàtic que no pas a la dificultat lèxica,
fonètica o sintàctica.
Característiques de l'alumnat
Fins aquest
període l'infant ha avançat considerablement en la coordinació
motora i perceptiva, la qual cosa li permet una observació més
detallada de tot el que l'envolta; Això es relaciona amb una curiositat
creixent. Cap als sis anys, avança en la vivència i la representació
del seu cos, sobretot en la definició de la seva lateralitat i
en el procés d'interiorització de la dreta i l'esquerra
pròpies, però encara necessita uns punts de referència
molt clars en la percepció de l'espai i del temps.
Avança considerablement en la capacitat de simbolització.
Mitjançant la imitació i el joc simbòlic progressa
en el coneixement de la realitat. El joc esdevé una activitat fonamental
per al seu desenvolupament tant intel·lectual com afectiu.
Augmenta la capacitat de comunicar les pròpies vivències
mitjançant el dibuix i el llenguatge. Aconsegueix un domini de
l'aparell fonador i articula amb més precisió tots els sons.
Augmenta la seva capacitat de centrar l'atenció i de memoritzar
tot el que aprèn. Progressa en raonament, troba relacions diverses
entre objectes i fenòmens.
La relació amb els altres infants s'intensifica; el seu joc es
fa més organitzat, li calen companys i avança en la consciència
de grup.
Les esmentades característiques s'hauran de tenir en compte al
moment de dissenyar les activitats en els contextos d'aprenentatge.
Contextos d'aprenentatgecomunicació
L'objectiu
d'ensenyar a usar la llengua més que no pas "ensenyar com
és" comporta reduir les activitats basades exclusivament en
la imitació i la pràctica mecànica, a favor d'aquelles
que creen contextos d'ús real.
Cal establir, doncs, uns contextos situacionals d'ensenyament-aprenentatge
que creïn la necessitat d'utilitzar la llengua estrangera per a la
comunicació.
Les rutines
de classe
És molt important que l'organització de l'aula i de les
rutines de classe serveixin perquè els alumnes incorporin uns hàbits
comunicatius i de treball.
El llenguatge és el principal vehicle per afavorir la formació
d'hàbits i rutines. A la vida quotidiana de l'aula és indispensable
la utilització del llenguatge des d'un punt de vista social per
una banda (saludar, donar les gràcies...) i per l'altra per expressar
les necessitats més immediates dels infants (demanar, preguntar...).
La vida de l'aula comporta també un seguit de rituals que demanen
d'utilitzar la llengua d'una manera funcional, com ara el passar llista,
mirar quin temps fa, etc.
El joc, les cançons i les dramatitzacions
L'adquisició d'una llengua estrangera comporta un acostament afectiu i vivencial a les seves formes culturals. Amb aquestes vivències es produeix una adquisició contextualitzada del llenguatge. Les cançons, les cantarelles, les dramatitzacions i els jocs són un bon recurs per ajudar també al desenvolupament psicomotriu, al coneixement i al domini del seu propi cos, al desenvolupament intel·lectual i al perfeccionament de l'instrument lingüístic.
Els contes
Una de les activitats per excel·lència a l'Educació
Infantil i Cicle inicial és la d'explicar contes. No cal dir que
als infants d'aquestes edats els agrada escoltar històries i participar
en el relat. L'objectiu principal de l'explicació de contes és
divertir i interessar l'infant. D'altra banda, la utilització del
conte a l'escola té moltes altres utilitats: facilitar la transmissió
de la cultura popular, ajudar a crear l'hàbit d'atenció
i, sens dubte, el treball de llenguatge que el conte porta implícit.
Els menuts gaudeixen sentint explicar una vegada i una altra el mateix
conte, i generalment acaben aprenent-lo. L'aprenentatge contextualitzat
del vocabulari i les estructures es fa d'una manera lúdica i divertida.
Cal triar els contes tenint-hi present l'edat i els interessos de l'alumnat.
A l'Educació Infantil i al Cicle inicial els que funcionen millor
són contes curts, amb un fil argumental clar i preferiblement encadenats.